diumenge, de maig 14, 2017

Homenatge a Joan Valls 2017



A
mb una afluència de gent clarament superior a la d'altres anys, l'homenatge a Joan Valls el dia del seu primer Centenari, a la Placeta del Fossar, amb l'acompanyament –com sol ser habitual en aquestes primaveres– d'un temps magnífic, fou allò que se'n diu tot un èxit. De públic en primer lloc, d'organització i de rigor i professionalitat dels nostres convidats. Presentat per Rosanna Espinós i Manel Rodríguez, l'acte començava amb aquestes paraules: 

"MANEL: Enguany la nostra cita té un sabor especial, el que donen les xifres redones d'un primer centenari, per molt que l'any passat, tal dia com avui i en aquest mateix escenari, donàvem el tret d'eixida a aquesta commemoració. D'entre els molts ensenyaments que de l'obra de Valls podem traure no és el menor el convenciment que només la persistència, la fidelitat generosa a uns principis i uns propòsits i la confiança en l'obra col·lectiva, creativa i solidària ens poden fer avançar com a ciutadans i pobles lliures. 

ROSANNA: La persistència, doncs, significa anar més enllà de dates lluminoses –tan necessàries per altra banda– i s'ha de concretar en l'esforç de cada dia de cada any, en el recompte humil dels reptes i els beneficis. L'Any Valls, que el nostre Ajuntament ha tingut l'encert de proclamar, sensible a l'espenta de la societat civil i les diverses entitats que hi col·laborem, ha de mantenir-se i créixer en el temps. Perquè quan haurem girat tots els fulls del calendari de l'any 2017 ha de quedar entre nosaltres molt més que una suma d'actes per a l'inventari. 

MANEL: Hi ha de quedar una edició digna dels poemes de Joan Valls, no ens cansarem de dir-ho, una edició que siga capaç de trencar tots els silencis que planen sobre una obra importantíssima, imprescindible, i el més clamorós dels quals és potser l'oportunitat perduda d'haver declarat –com així ho han sol·licitat Amics de Joan Valls i l'Ajuntament d'Alcoi amb temps i en reiterades ocasions– l'any 2017 com el del poeta Joan Valls per part de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua. 

ROSANNA: Malgrat tot sempre som a temps de véncer les forces de l'oblit i la ingratitud, de col·laborar en la tasca de reconeixement i difusió de la poesia de Valls, d'escampar-la als quatre vents de la nostra ciutadania, de transmetre-la responsablement a les generacions més joves. I bona prova d'això són les iniciatives que estan desplegant-se enguany en espectacles, concerts, exposicions i edicions. 

MANEL: Als alcoians en primer lloc, que de ponts en sabem una miqueta, ens correspon alçar-ne de nous i cap a horitzons més amples perquè Joan Valls siga valorat, reconegut i estimat com pertoca a la seua vàlua poètica i civil. Aquest és al capdavall el propòsit de cada 1r de maig i d'aquest acte que comença agraint la presència de cada un de vosaltres, la col·laboració de l'Ajuntament d'Alcoi, el treball d'Alcoytrònic, que ens assegura el prodigi de l'acústica, dels compositors que van acceptar-nos el repte de musicar poemes de Valls, l'alcoià Eduard Terol i els valencians Pepe Alonso i Carles Marquina –encara que per raons tècniques avui només escoltarem la peça d'aquest darrer–, les fotos i panells de Tomàs Tàpia, les gestions de Sergi Rodríguez i l'atenció a la taula de llibres d'Emma Rodríguez, i, evidentment, als qui hi posareu la vostra veu i el vostre art, la Coral Polifònica Alcoiana dirigida per Alexandra Soler, els cantautors Ferran Rodes, Sofia Moltó, Josep Mª Gadea, Juan Mateo, Hugo Mas i Jordi Gil, tots amb composicions sobre poemes de Valls, els rapsodes Rosanna Espinós, Josep Manuel Moltó, Francesc Pou, Mar Miralles, Begonya Mezquita, Faust Botí i Joan Jordà i els mestres de la xirimita i el tabalet Hiroshi Fuji i Lluís Torró. A tots moltes gràcies." 

I després, durant una bona hora i mitja, les actuacions anunciades: lectures de poemes de Valls, cants de la Coral Polifònica Alcoiana i actuacions dels cantants i músics. Cloïa l'homenatge la dolçaina d'Hiroshi i el tabal d'en Lluís Torró. Cants i músiques, poemes, flors i un any més de fraternitat i de memòria. Les fotos que segueixen ho il·lustren. Les devem a la gentilesa de Joan Jordà i Mario J. Soler Francés. 











divendres, d’abril 21, 2017

L'homenatge del centenari de Joan Valls




[CARTELL D'AMADEU SANZ
SOBRE LA CONEGUDA FOTO DE XAVIER TEROL.]




diumenge, de març 12, 2017

Carles Mulet guanya el premi Manuel Rodríguez Martínez de poesia


El poeta de Gata de Gorgos (1953) Carles Mulet i Grimalt ha estat guardonat amb el XXXIVè Premi de Poesia Manuel Rodríguez Martínez – Ciutat d'Alcoi, que convoca l'Associació Cultural Amics de Joan Valls i Jordà, per la seua obra Talismà. El llibre, número 119 d'Edicions de la Guerra de l'editorial Denes, col·lecció que dirigeix Vicent Berenguer, fou presentat ahir al Casal Ovidi Montllor d'Alcoi. En la mateixa cerimònia foren lliurats els guardons dels XXIII Premis Joan Valls i Jordà Per l'Ús i Promoció del Català, sengles escultures de l'artista alcoià Antoni Miró, al mestre, escriptor i activista Alexandre Agulló en l'apartat individual i al periòdic quinzenal El Gratis, capçalera present a les comarques centrals valencianes des de fa 30 anys. Al premi de poesia s'havien presentat 89 treballs d'arreu dels Països Catalans. El jurat d'aquesta trentaquatrena edició del premi fou integrat per Manuel Bellver, Imma López Pavia, Begonya Mezquita, Isabel Robles i Manel Rodríguez-Castelló.
Carles Mulet, que és membre del consell de redacció de la revista L'Aiguadolç de l'Institut d'Estudis Comparcals de la Marina Alta i viu a Pedreguer des de fa molts anys, havia publicat narrativa (Els mons d'Aixa, 1981; Amarg com el sèver, 1983; Cossos i mossos, 1998), diversos estudis sobre l'obra de Maria Ibars, fra Pere Esteve o Joan F. Mira i, en poesia, la carpeta Crestalls de desig amb litografies de Josep Pedrós Ginestar (1986), Quadern de sal (2011) i Viatjar descansa (2015), Premi Senyoriu d'Ausiàs March. Talismà és un llibre perfectament travat, de caràcter unitari, dividit en set seccions de set poemes cadascuna. Cada secció pren el nom d'una runa (signe alfabètic de les antigues llengües germàniques associat a algun tipus de poder esotèric) i les set runes, organitzades aleatòriament, van establint l'eix temàtic de les parts, que giren sobre la memòria de la infantesa, l'amor i el desig, l'autoconeixement i l'enigma de la vida i de la mort, la corrupció de la vida pública i el compromís social… La de Mulet és una poesia feta de suggerències més que no pas de subratllats, volgudament sintètica i austera en l'ús dels recursos expressius i d'efectes perdurables. La coneguda cita de T. S. Eliot que precedeix el poemari és ben explícita sobre el caràcter genesíac que l'autor atribueix al treball poètic com a expressió de l'experiència vital: «Despunta l'alba, i un nou dia es posa / a punt per la calor i el silenci. Mar enllà el vent de l'alba / s'arruga i llisca. Sóc aquí / o sóc on sigui. Al meu principi» (trad. Jordi Cornudella). El primer poema, que pertany a la secció Hagall (base del recorregut experiencial: la infantesa), diu així: «Enllà on es perd el dir / l'abraçada on l'ànsia es desbasta / com constreny el galze / i salva // només el bressoleig candit d'un núvol / el batec d'una merla a dins del puny / esporuguida // el deliri bufant un cor de brasa».
L'acte de lliurament dels premis d'Amics de Joan Valls en l'any del centenari del poeta (1917-1989) tingué també paraules d'homenatge a l'autor alcoià amb la lectura de poemes de Posicions terrenals (1969) i a Ovidi Montllor, de qui la vespra es complien vint-i-dos anys justos de la mort. Sofia Moltó, acompanyada per Juan Mateo i Josep Maria Gadea a les guitarres, cantà tres cançons compostes per aquest darrer sobre poemes de Joan Valls. Per la seua banda el cantautor alcoià Hugo Mas va interpretar quatre versions de poemes de Valls que integraran l'àlbum que està a punt de veure la llum i que és dedicat íntegrament al poeta alcoià. Les paraules dels guardonats Alexandre Agulló (de qui féu la semblança Jordi Tormo), Santi Sempere (en nom de l'equip d'El Gratis) i Carles Mulet, i els conductors de l'acte, Emma i Manel Rodríguez-Castelló, completaren una vetlada a què assistí un públic nombrós que aplaudí generosament cada intervenció. L'acte, que havia començat poc després de les 20.00 s'allargà fins quasi les 22.00.

Alcoi, 12 de març de 2017