A la fi la poesia
no deixa d'ésser
un tremolós assaig de vida
al buit desolador
de l'existència.
Captaire és l'home
entre el fat de la cendra
i l'obscura consumpció,
pregant un poc de claredat
al no-res que l'aïlla en la set fosca
de tanta absència,
on l'ànima és un mite
de miratges que inventa
un déu de nuvolosa transhumància
a través de la nit.
El colom i la rosa sempre ajuden
a nodrir de tendresa
la darrera harmonia de la mort.
¿Per a què més vivències
contra el destí que ens mena cegament,
limitant-nos d'incertitud
el joc gastat de la Natura?
Nàufrags o no, suplim el crit
amb queixa d'encegades animàlies.
[Joan Valls i Jordà, "Atzar de la poesia", Quadern vermell, Diputació Provincial de València, València, 1986.]
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
V icent Micó i Garcia, el nostre pare Vicent, ens va deixar ahir. Aquest capellà, nascut a l'Olleria en 1928, fou molt popular a Alcoi d...
-
El proppassat 28 de març moria a València l'amic Vicent Escrivà i Peiró, el professor i escriptor que havia nascut a La F...
-
El poeta de Gata de Gorgos (1953) Carles Mulet i Grimalt ha estat guardonat amb el XXXIVè Premi de Poesia Manuel Rodríguez Martínez – ...

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada